3. La Cuina tradicional

del Priorat. Més de 150 receptes

Roser Vernet - Minerva  Pi

ISBN:  978-84-95695-85-7   |   Preu: 16 €

2. La Cuina tradicional

del Montseny. Més de 100 receptes de les padrines

Jordi Bassi

ISBN:  84-95695-38-3   |   Preu: 16 €

1. La Cuina del Pirineu català

Més de 100 propostes de cuina

de muntanya

Pep Palau

ISBN:  84-95695-07-3   |   Preu: 17 €

Aquest recull de receptes és el resultat d’un treball de camp dut a terme per Minerva Pi ja fa uns quants anys. Són receptes arreplegades del saber fer de dones de tots els pobles de la comarca. Algunes d’aquestes receptes són força exclusives d’aquesta terra, d’altres són compartides amb comarques veïnes, de característiques similars o amb la més primigènia Mediterrània de terra endins.

Aquest receptari abasta una àrea geogràfica molt extensa, i en recull tota la diversitat culinària, des de les receptes més elementals dels carboners i dels dies magres, com ara la sopa escaldada o les farinetes de blat de moro, fins a les més elaborades dels dies de festa, com el pollastre rostit o els peus de porc.

Amb les observacions que acompanyen cada recepta, en Jordi Bassi assegura l’èxit del cuiner més inexpert i ens porta cap a l’entusiasme i l’amor per les cassoles.

La Cuina del Pirineu català és una cuina construïda sobre les premisses de l’aprofitament màxim dels recursos i de l’adaptació a les condicions –sovint d’una gran precarietat– que han caracteritzat, fins fa molt poc, la vida a muntanya. La major part de propostes que s’hi fan responen a una veritable “estratègia adaptativa”. Una estratègia no necessàriament lligada a la simple supervivència, però sí a l’assoliment d’un punt d’equilibri entre la disponibilitat de matèries primeres (sovint incerta) i la mobilització de recursos clau, com ara la imaginació i la inventiva.

4. 4.La Cuina de CERDANYA.
   

receptes I ÀPATS

M. Rosa Molins Pons

ISBN:  978-84-92811-24-3   |   Preu: 16 €

Des d’antic la Cerdanya ha estat reconeguda com a terra productora de bons pernils, embotits i cereals, a més de bones menges com ara trumfes, naps, cols d’hivern i peres, entre altres.

Malgrat l’aïllament geogràfic d’altres èpoques i la duresa del clima, la gent d’aquesta terra ha sabut treure el màxim rendiment dels productes que tenia a l’abast, a més d’utilitzar tècniques casolanes de conservació dels aliments. Aquest llibre reuneix moltes receptes recollides de les mestresses d’aquesta cuina de muntanya, i també algunes propostes de com fer licors, confitures i conserves.

5. La Cuina ROMANA.

PER DESCOBRIR I PRACTICAR

Josep M. Solias - Juana M. Huélamo

ISBN:  978-84-92811-29-8   |   Preu: 17 €

La base del primitiu menjar romà era l’associació vegetal coneguda com a tríada mediterrània: el blat, l’olivera i la vinya, però la cuina i la gastronomia romana no s’aturen, tan sols, en aquests ingredients. Es tracta d’una cuina rica i equilibrada en la qual intervenien tots els productes que es trobaven a l’abast; alguns de més senzills i d’altres de més complicats.

I el que aquest llibre pretén és aconseguir que tothom des de la cuina de casa seva pugui gaudir d’una part important de la cultura romana: la més saborosa i, tal vegada, la més divertida.

6. 6.LICORS TRADICIONALS, AIGUARDENTS
   

I VINS GENEROSOS.

PRIORAT - TERRA ALTA - RIBERA DE L’EBRE

Anna Figueras - mª Teresa Castelló

ISBN:  978-84-92811-36-6   |   Preu: 17 €

L’elaboració casolana de licors era un costum ben arrelat, encara que a poc a poc s’ha anat perdent. Les receptes es transmetien d’una generació a l’altra gairebé com si de secrets de família es tractés. En aquest llibre s’han recuperat fórmules de licors d’herbes aromàtiques, com la ratafia; licors de fruites amb cireres de pastor o magranes; licors de flors, com la d’ametller o la flor de magnòlia, freqüent al Priorat, o licors amb llet com el de cabra de Tivissa. També s’han recollit les formes d’elaboració de vins generosos, licorosos i aromatitzats, a més de remeis populars per alleugerir o curar afeccions. Per acabar hi són presents receptes de pastes i cócs, molt populars a la Ribera d’Ebre, en les quals s’empra l’aiguardent com a aromatitzant.